1) ¿Cómo surge vuestro proyecto, qué objetivos tiene?

PCd’A neix l’any 2006 amb la voluntat d’establir un centre d’art contemporani al Priorat i concretament a la Casa de les Mines de Bellmunt del Priorat. Un cop desestimada unilateralment la proposta —que també havia fet seva el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya— per part de l’Ajuntament de Bellmunt, propietària de l’edifici, comença un periple que ens porta a cercar, establir vincles i utilitzar diversos espais públics i privats dels municipis de la comarca, de cara a dur a terme una programació multidisciplinària de cultura contemporània.

Establir una seu estable, a partir d’aquell moment —el mes de gener de 2007—, queda relegat a un segon terme, entenent que difícilment es trobaria un lloc tan escaient per la seva ubicació, tant per les característiques formals de l’edifici de 2.000 metres quadrats, per les seves qualitats simbòliques —l’estil modernista que el caracteritza—, per la seva ubicació al costat del Museu de les Mines i, principalment, pel volum de visites que rep aquest museu cada any, i que en aquests moments es xifra en unes 12.000 persones, que sense cap mena de dubte haurien conformat bona part de les visites del centre que es pensava crear.

Si aquest primer any —el 2006— vam optar per una política de concentració, de manera que tots els esforços anaven dirigits a establir el Museu de les Mines —seu provisional de les nostres primeres activitats—, i de retruc el poble de Bellmunt, com a centre on havien de confluir totes les mirades, a partir de l’any 2007, i per tot el seguit de circumstàncies, es va optar per una política de dispersió, que expandís les propostes de PCd’A cap a diversos pobles de la comarca, imbricant-les amb alguns dels seus trets distintius, entitats o persones, tot col·laborant estretament per convertir la proposta en una experiència positiva per totes les parts participants i conduir-la cap a uns resultats dignes i assumibles per l’estament artístic.

Aquesta segona etapa ha transformat la proposta PCd’A en un projecte molt més ambiciós i complex, itinerant, molt més participatiu, on l’encaix de cadascuna de les propostes amb l’entorn humà i físic és el repte a assolir. Cal dir que, quan les persones dels diversos pobles s’hi impliquen, la distinció entre artista i públic, subjecte actiu i subjecte passiu, alta i baixa cultura, aspectes pedagògics/introducció de nous conceptes… es dilueixen tot conformant una experiència enriquidora per a tothom.

Les activitats del projecte PCd’A prioritzen la producció i difusió de propostes autòctones, bàsicament les que llegeixin la comarca en clau actual, tot donant nous enfocaments i enriquint els ja existents. Sota aquest prisma es pretén donar suport a les visites i les estades d’artistes de diverses disciplines a la zona per desenvolupar treballs i tallers oberts que la tinguin com a referent. Aquesta línia contempla la documentació, la producció i la presentació.

2) ¿Cuáles son las metodologías de trabajo que empleáis en vuestro proceso de producción?

PCd’A pretén consolidar la comarca del Priorat com un espai/laboratori experimental de recerca/desenvolupament/innovació de propostes multidisciplinàries de cultura contemporània. Per això, aquesta programació du a terme un treball de base que, amb la incorporació i l’aportació d’artistes i creadors de diverses disciplines, implica directament les característiques geogràfiques, socials i culturals de la comarca i els seus habitants, i té com a punt de partida conceptual alguns dels seus trets distintius: el vi, l’oli, la mineria, el territori, la fauna, el paisatge, les persones, els col·lectius i les associacions que la componen. Produeix treballs específics relacionats amb aquest territori a la vegada que estableix i manté vincles amb una sèrie d’espais públics i privats —cellers, teatres, esglésies, museus, bars, refugis, càmpings…— per divulgar les activitats i donar visibilitat als resultats puntualment.

Aquesta proposta s’engloba dins del que es coneix com a “art d’interès públic” i té, com a característica i objectiu principals, l’obertura de la comarca cap a l’art i la cultura contemporanis i de la cultura contemporània cap a la comarca, amb propostes específiques que tinguin en compte algunes de les seves característiques i dels seus trets distintius. Aquestes pràctiques incorporen automàticament les funcions pedagògiques, indispensables per a la seva supervivència i posterior evolució dintre del mateix context.

La metodologia emprada fins ara, en la majoria dels casos, és la següent:

1. Apropament de PCd’A cap a diversos creadors, de diverses disciplines, susceptibles de dur a terme alguna activitat en la comarca.
2. Apropament d’aquests artistes cap a les diverses característiques i realitats de PCd’A.
3. Confecció d’una proposta concreta.
4. Producció de la proposta.
5. Presentació del treball resultant.

Aquestes línies bàsiques necessiten, a la vegada, d’un seguit d’estratègies i d’accions que permetin el seu assentament, trobar el lloc i l’espai idoni on ubicar-les, enllaçar-les amb les persones o entitats escaients, optimitzar-ne els resultats. La gestió d’una programació d’aquesta mena, en què gairebé tot depèn  de terceres persones és especialment complexa. Els mecanismes de funcionament s’estructuren dia a dia, en funció de les propostes, de la situació i dels resultats, i entenem que és molt important que en cap moment la gestió resti protagonisme al treball dels artistes.

Aquest paper volgudament subsidiari dels promotors, dels gestors i dels tècnics no exclou que la seva feina sigui bàsica per al correcte desenvolupament de cadascuna de les propostes, que mai té res a veure amb la proposta anterior ni amb la que vindrà després. Aconseguir els recursos, els vincles socials, els espais, les infraestructures i els equipaments necessaris perquè es duguin a terme resulta molt laboriós.

La tasca de promoció i de gestió, en aquest cas, requereix d’un grau de creativitat parió al dels artistes, i tot sovint potser és massa inapreciable. Aconseguir establir un seguit d’assentaments per al desenvolupament de propostes experimentals de cultura contemporània, en espais no dedicats habitualment a les pràctiques artístiques, en un territori on no les demanen ni les esperen, pot resultar molt complicat; i aquest seguit de mecanismes que es desenvolupen per aconseguir-ho sense provocar la indiferència, el desinterès i quan no el rebuig són bàsics per conduir la proposta cap a noves fites que la facin créixer i millorar dia a dia.

La majoria de les propostes són conceptualitzades pels mateixos artistes, però alguns dels projectes  es confeccionen conjuntament amb l’equip gestor; i en alguns casos concrets és aquest mateix equip gestor qui planifica i proposa una intervenció concreta a l’artista, en l’habitual línia de treball d’aquest.

Aquesta responsabilitat que voluntàriament hem assumit ens fa analitzar i replantejar constantment el nostre paper, cal ser àgil i innovador i oferir als artistes convidats nous desafiaments que els facin anar més lluny amb el seu treball i assolir aquests nous reptes, en alguns casos impensables per a ells mateixos. Suggerir, provocar, proposar, donar noves pistes de desenvolupament conceptual i formal de cadascuna de les seves línies de treball és una feina que els artistes agraeixen, i els objectius acaben essent comuns, participatius i enriquidors per a tothom.

Aquest caràcter experimental que se’ls demana a totes les propostes també ha de donar-se en els mecanismes de funcionament que les han de fer possibles. Aquest objectiu demana una mobilitat i una velocitat de reflexos que no s’acostuma a donar en programacions convencionals i estabilitzades, i amb infraestructures i objectius establerts mitjançant el consens, com sol ser habitual.

3) ¿Hay alguna particularidad en vuestras metodologías de trabajo que consideráis de especial relevancia?

Cal ressaltar el caràcter de programació experimental, tant pel que fa a la producció de propostes insòlites, inserides de forma natural en la demarcació i en el dia a dia dels seus habitants, com pel que fa a la “conquesta” d’un nou territori per a la cultura en general i per a les arts visuals, en particular; tot això afegit a la necessitat de dinamitzar les comarques culturalment més deprimides del sud de Catalunya i l’excepcionalitat tant del lloc com de la proposta.

PCd’A pretén ser un agent actiu per a la interacció entre el territori i la cultura contemporània, en una primera fase d’establiment d’enllaços, de conformació de vincles —perdurables si s’escau—, de prototips de comunicació i col·laboració útils, de desenvolupament de projectes autòctons, d’implicació i imbricació social amb i de les propostes.

PCd’A pretén reflexionar i dur a la pràctica els nous conceptes de desenvolupament local basats en polítiques culturals, tot aplicant la creativitat de l’art, i alhora esdevenir un motor per al desenvolupament de la cultura local, amb accions que converteixin la comarca en un camp d’acció i marc expositor atractiu de les activitats culturals més experimentals i compromeses.

Pel que fa a la presentació i exhibició de les propostes, cal remarcar que les condicions infraestructurals que ofereix la comarca dificulten moltíssim qualsevol formalització que en altres llocs resultaria molt fàcil i senzilla de dur a terme. La manca d’espais d’exposició, d’equipaments, de recursos, de personal que se’n faci responsable i de la voluntat política que així sigui hi juguen en contra. D’altra banda, si els artistes estan disposats a arriscar i adaptar-se a les insòlites condicions dels diversos llocs dels que, puntualment, podem disposar es generen uns resultats molt interessants pel que fa a hibridació entre continent i contingut, que en surten mutuament reforçats.

Be Sociable, Share!