Vilaweb acaba de publicar un artículo sobre ZZZINC. Rubén Martínez y Daniel Granados explican en el su visión de la cultura como un campo abierto, un espacio de conocimiento, de transformación y de cambios sociales con impacto político y hablan de sus experencias con proyectos como YProductions y Producciones Doradas.
ZZZINC és una plataforma de recerca de la cultura, formada per comisaris, periodistes, profesors universitaris, investigadores independientes i productors culturals. És un dels col·lectius que treballa amb atreviment el concepte de cultura lliure. El col·lectiu entén la cultura com un fet obert (descàrregues lliures i gratuïtes, creative commons, copyleft…), un espai de coneixement, de transformació, de canvi social i d’impacte polític. I qüestiona la mercantilització de la cultura, la cultura feta només des de les indústries culturals. Rubén Martínez i Daniel Granados, membres de ZZZINC, expliquen les seves experiències.
ZZZINC es va crear fa un parell d’anys al Poblenou de Barcelona i des de finals de setembre d’enguany ha estrenat seu al carrer Sant Vicenç del barri del Raval. En una primera etapa era un espai de treball compartit, que ben aviat es va obrir al barri oferint activitats públiques. Explica Rubén Martínez: Vam convidar personatges com Jaromil (dyne.org digital foundry) i Ronaldo Lemos (educación expandida). I darrerament també hem començat a fer projectes conjuntament entre els deu membres del col·lectiu.’
‘Un dels projectes, ‘Masa crítica’, vinculat al CCCB-lab, analitza diferents maneres de pensar la intel·ligència col·lectiva. També tenim un projecte vinculat al Centre Estruc de Sabadell d’arts escèniques i performatives. I hem fet una feina d’assessoria per a la web del centre d’art Reina Sofia de Madrid. Ens va semblar molt interessant pensar en com hauria de ser la web del segle XXI d’aquest centre. I els hi vam plantejar qüestions d’Open Data: que tota la informació pública que generi el museu es pugui consultar. Perquè és un centre públic i, per tant, és lògic que la informació segui pública i amb llicència copyleft també, perquè es pugui utilitzar.’
Però la pregunta ineludible quan es parla de cultura lliure és com fer compatible l’accés lliure a la cultura i viure de la cultura i mantenir els drets d’autor. Rubén Martínez explica que aquest és el pinyol de la qüestió i que no el refusa, tot el contrari, treballa de forma permanent sobre aquesta qüestio des de YProductions. L’economica política de la cultura és el tema central de recerca d’YProduccions, un espai d’investigació, producció i formació en l’àmbit de la cultura, del qual Rubén Martínez n’és co-director i soci fundador. Dóna serveis formatius per a les universitat, la UB i la UOC.
I en què consisteix aquest concepte d’economia política de la cultura? Rubén Martínez diu que la relació clàssica de la cultura (per exemple, preguntar-se per l’impacte econòmic de la cultura en una ciutat, l’increment del PIB, mesures per posar en valor la cultura…) ens interessa per qüestionar-la i per analitzar quin impacte social té questa economia de la cultura, quina noció de cultura hi ha al darrera, quines formes de cultura queden fora d’aquest concepte clàssic…
I quines noves relacions proposen establir? Rubén Martínez parla de projectes que considera molt interessants comm ‘La casa invisible‘ a Màlaga, que introdueix un discurs sobre la cultura i la ciutat més complexe. I també es refereix a ‘les empreses del procomún‘, que en diuen i de les quals destaca l’editorial Traficantes de sueños.
Un altre exemple del treball de la plataforma ZZZINC és el que gira entorn del món de la música, a través de Producciones Doradas, del músic Daniel Granados. El seu grup, Tarántula, el 2005, va ser el primer a la península en oferir descàrregues de franc de la seva música. Li preguntem si l’SGAE ha encarregat a ZZZINC algun projecte alguna vegada. Daniel Granados riu. Recorda que al principi el grup formava part de l’SGAE però que quan va dedidir distribuir gratuïtament la seva música l’SGAE els hi va prohibir. Aleshores els membre de Tarántula van deixar l’SGAE. ‘En trenta dies vam tenir més de deu mil descàrregues del tema ‘Esperando a Ramon’, i érem un grup desconegut! Però aleshores ja s’invertia la tendència en la música: els diners ja no es feien de la venda de les còpies sinó dels concerts. I això ra passa més que mai. Arran de la distribució gratuïta evitem intermediaris que generen més problemes que beneficis, i per exemple ens ha permès de viatjar dues vegades al Brasil a fer concerts.’
Daniel Granados ha creat els col·leccionables Doropaedia. Col·labora amb el festival Primavera Sound. Aquesta any va obrir una nova línia dirigida als professionals de la música, Primavera Pro. ‘Va anar molt bé i ja preparem la segona edició. A més hem començar un nou projecte amb la UOC, BIMEO (Barcelona International Music Observatory), que voldríem presentar per la Primavera Sound 2011.’
